La masovera
Oh, lai la la Masovera, la masovera.
Oh, lai la la Masovera se'n va el mercat.
El mercat és el dilluns, el dilluns en compre llums
Llums.
Oh, lai la la Masovera, la masovera.
Oh, lai la la Masovera se'n va el mercat.
El mercat és el dimarts , el dimarts en compra naps.
Llums, naps.
Oh lai la....
El mercat es el dimecres el dimercres compra nespres.
Llums, naps, nespres.
Oi lai la...
El mercat és el dijous, el dijous en compra ous.
Llums, naps, nespres, ous.
Oh lai la..
El mercat és el divencres, el divendres faves tendres.
Oh lai la...
Llums, naps, nespres, ous, faves tendres.
Oh lai la...
El mercat és el dissabte, el dissabte tot s'ho gasta.
Oh lai la...
Llums, naps nespres ous, faves tendres tot s'ho gasta.
Oh lai la...
El mercat és el diumenge, el diumenge tot s'ho menge.
Oh lai la...
Llums naps, nesprtes, ous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s¡'ho menge.
Manifest Sant Joan 2008
Avui celebrem el desè aniversari dels capsigranys.
Comencem una etapa de disbauxa que acabarà la nit de Festa Major. El primer regal ha estat pujar al Canigó, el segon serà la seu? Ja fa tres anys que nosaltres, els pares i els amics vam haver de deixar la nostra casa. Sembla difícil buscar lloc quan no se’ns reconeix la nostra tasca.
És per això que us demanem a tots els pota rojos i pota roges que ens ajudeu a buscar casa.
I encara més, que feu vostra la nostra festa!
10è Aniversari
Ja fa deu anys que ens van crear una colla de pota-rojos i pota-rojes amb inquietuds diverses : la cultura del foc, la musica, la dansa i les nostres tradicions.
Tots ells van treballar conjuntament per crear els personatges del diable, la nostra mare: la masovera, i nosaltres 7, 7 germans, els 7 dies de la setmana.
L’objectiu era escenificar la llegenda del Diables de Castellbisbal i fer créixer la família del personatge de l’empaitafoc.
Des de llavors, i ara amb els joves que han agafat el relleu cada Festa Major us oferim el nostre ball per gaudir de la gresca amb tots vosaltres i allargar la nit de l’empaitafoc fins que surt el sol.
Estem alegres, contents i agraïts que compartiu amb nosaltres aquest 10è aniversari.
Visquin la rauxa i l'alegria, Visquin el Diable i la seva follia.
VISCA LES COLLES DE FOC DE CASTELLBISBAL.
Llegenda
Nouvinguts i vellvinguts, sigueu tots ben trobats.
Diu la llegenda que Castellbisbal compta amb un dels diables més antic, de tots els paisos catalans. Fa molts, molts
i molts anys que el diable es va enfrontar amb una vella masovera de l'altra vora del riu. Aquesta, com que del diable no en volia saber res, va fer mans i mànigues per entabanar-lo.I és ben sabut que va aconseguir, maliciosament, els seus propòsits.
El diable, enganyat, va haver de complir la seva promesa, i va bastir un pont entre les dues viles més properes,
castellbisbal i Martorell. Continuem. Així doncs el diable, veient-se ensarronat, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, peró després amb simpatia i bones maneres. El diable, agrait com estava, va tenyir tot el
terme d'una terra meravellosa, la coneguda terra vermella. D'aquí el mot els pota-rojos que encara avui perviu i mantenim.
Fa 10 anys tenim uns individus nous, els capsigranys, que son els fills de la masovera que va engalipar el diable, i que per purgar l’herència, conjuntament amb la cuca, la cuqueta, els diables i els potafocs, tots ells són la humanització de l’empaitafoc.
Per aquest motiu, fa anys que el diable, amb majúscules, vol compartir amb nosaltres la seva festa. Així doncs, el dia de l'empaitafoc arriba pel carrer de sant mateu, procedent del torrent de pegueres, l'estimat personatge,que no és cap altre que el mateix diable. Amb ell, tots i totes saltem i ballem celebrant-ne la benvinguda. La cuca, la cuqueta, els
diables, els capsigranys, els potafocs, els aiguaders i tots els amics i amigues
del poble, ens vestim de festa, ens pintem el cap de color vermell, ens posem la barretinota, i sortim al carrer.
